La Pedra Seca empresonada al museu

Amics i amigues, us deixem amb aquest article, publicat al periòdic Levante el dia 14 d´Octubre, de la companya Ivana Ponsoda on ens parla sobre la Pedra Seca i la seva relació actual amb la vida als pobles, la administració i el turisme. Interessant text per a reflexionar sobre l´actual ús que, moltes vegades, volen donar a allò que als nostres avantpassats els va fer tanta falta i que deuríem de posar en valor d´ús i no de canvi. Que la nostra Història i cultura siga viva i no empresonada en un museu!

La Pedra Seca empresonada al museu.

La pedra seca és una tècnica constructiva històricament vinculada a l'agricultura i la ramaderia, possiblement nascuda de la mà d'estes activitats com una ferramenta més, que permetia construir elements auxiliars com casetes, pous, aljubs, parets, paviments, fites i marges, mantenint l'equilibri natural amb el medi i fent un ús mesurat de l'aigua.

El despoblament de les zones rurals, sobretot als anys 60 i 70 del s.XX, suposa l'abandonament progressiu dels camps i veredes, arronsant a l'oblit sabers, costums i també la pedra seca. L'aparició de nous materials i tècniques constructives no fa més que legitimar este canvi de costums, este pas de la tradició a la modernitat.

És cap a finals del s.XX i principis del XXI quan van prenent força els moviments de recuperació cultural i reivindicació de certes tradicions, com la pedra seca, nascuts de la intel·lectualitat i la teoria. L'objectiu inicial és la posada en valor d'esta arquitectura del poble, en un intent de mantenir els elements que encara queden en peu. Prompte apareixen contradiccions en esta manera d'actuar, perquè la falta de coneixement de l'ofici impossibilita el manteniment d'estos elements. En l'actualitat, l'estratègia va reconduint-se cap a la recuperació de l'ofici de paredar, mitjançant cursos d'iniciació que permeten aprendre, restaurant les pròpies construccions que es volen protegir. Però encara hi ha un tema pendent que no s'acaba de resoldre, amb una gran incògnita sobre l'ús actual que pot tenir la pedra seca, ja que l'agricultura i la ramaderia estan desapareixent.

El 5 de juliol d'este any, la Generalitat Valenciana va aprovar una Resolució per a la concessió de les subvencions per a la catalogació de béns immobles de pedra seca, així com per a promoure la recuperació, manteniment, conservació i protecció de l’arquitectura de la pedra seca. Sempre és positiu que es destine certa dotació pressupostària a estes finalitats, però esta Resolució en concret s'ha redactat de manera que sembla més destinada a projectes institucionals que museïtzen la pedra seca amb finalitats turístiques, que a projectes de recuperació de l'ofici, destinats a agricultors i ramaders.

La contradicció més contundent que presenta esta convocatòria es troba en la valoració dels projectes. L'apartat que aporta major puntuació, Qualitat i respecte cap a la tècnica constructiva, es valora en funció del grau d'aplicació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació a la difusió del projecte subvencionable i a la creació d'una imatge pròpia. Encara que és un requisit indispensable realitzar les intervencions amb la tècnica de la pedra seca, no hi ha cap punt que valore el respecte cap a la tècnica constructiva, en el sentit de promoure les bones pràctiques constructives, la transmissió de coneixements o la difusió de l'ofici.

Els projectes de Restauració i conservació preventiva, que són els únics que poden presentar les persones físiques titulars dels béns, han de ser presentats acompanyats per Projecte subscrit per tècnic competent en la matèria, el qual no es considera Actuació subvencionable i, per tant, és una despesa addicional per a la persona o entitat sol·licitant de l'ajuda. La resta de la documentació requerida és extremadament minuciosa i complexa d'obtenir en un termini de 15 dies. Finalment, l'opció de subcontractar els treballs d'execució es detalla fent referència a una altra llei, la Llei General de Subvencions, no quedant massa clar qui pot realitzar els treballs de restauració. Una de les coses més preocupants és la incertesa relativa a la concessió de l'ajuda. El Termini per  realitzar l'activitat finalitza un mes i mig abans que el Termini per a la resolució, és a dir, que l'activitat s'ha de realitzar sense saber si estarà subvencionada o no. Encara que és positiu que la convocatòria s'obri a les persones físiques titulars dels béns, la complexitat dels tràmits burocràtics, el poc temps i esta incertesa econòmica, han fet enrere molta gent interessada.

La pedra seca ha estat sempre en mans dels agricultors i ramaders que, treballant de manera anònima i constant, han mantingut en bon estat les seues ferramentes. Estes persones de les zones rurals són les úniques amb capacitat de mantenir este patrimoni i alhora, les qui més complicat ho tenen per accedir a estes ajudes. La prioritat han de ser els pobles i la seua població. Prioritzar l'adjudicació de les subvencions als pobles més menuts ha sigut un encert, però s'hauria d'anar més enllà promovent la recuperació d'elements integrats en parcel·les cultivades en ecològic o d'aquells servidors a la ramaderia, i facilitar l'accés a les subvencions als seus usuaris. No hi ha cap apartat en la subvenció que faça referència al vincle entre els elements de pedra seca i l'agricultura o la ramaderia, ni és un vincle avaluable.

Els projectes subvencionables referits a un conjunt de béns o lloc, com puga ser la senyalització d'un sender de la pedra seca, o aquells que milloren la sostenibilitat i les capacitats de gestió de les construccions, com una aplicació de mòbil per a la seua localització, busquen la promoció del turisme per revitalitzar l'economia i repoblar les zones rurals. Adequar el paisatge a la mirada dels turistes és una estratègia ineficaç per fixar població o generar ocupació digna. El turisme pot ser un complement de l'economia dels pobles, si de cas, però no mai la base de la seua economia, menys encara a les zones rurals. La marcada autonomia d'estes zones, allunyades dels grans nuclis urbans, ha sigut el seu senyal d'identitat. En desmantellar l'agricultura i la ramaderia, no s'ha canviat la idiosincràsia d'estos pobles, directament se'ls ha fet desaparèixer. El turisme és contrari a esta autonomia i com a tal no arrela la gent a estos territoris. Els beneficis econòmics del turisme se'n van igual que se'n van els turistes quan acaba l'època dels bolets.