Crida per la defensa de l’Horta

Arriva aquest text a la redacció de El Eco del Palancia directament des d´Alboraia. Justament aquesta setmana que tant s´ha parlat de canvi climàtic, mentre uns pensen que pressionant al politics i confiant en ells podrem aturar-lo, altres pensem que solament a traves de la lluita directa contra ells podrem eixir d´aquest desastre e intentar crear un altre món. Justament també han detingut a tres companyes per intentar aturar la destrucció del Forn La Barraca. Esperem que algun dia des d´açì pugam contribuir a aquestes lluites. Li enviem força desde l´Alt Palancia a tots i a totes les que lluiten.

 

Crida per la defensa de l’Horta

L’Horta de València duu més de dos mil anys nodrint i abastint d’aliment la ciutat i els
pobles del voltant. Segons el geògraf Víctor Soriano, a hores d’ara València té l’espai agrícola
periurbà més gran de tot el món. Malauradament, que l’Horta siga un paratge únic i d’un valor
incalculable no ha impedit que els nostres polítics, amb la inestimable ajuda dels professionals de
l’especulació amb què tenen gust de treballar sovint, hagen destruït el 64% de la seua superfície
en poc més de cinquanta anys (càlcul estimat entre els anys 1956-2011).
Potser vos pregunteu quina era la necessitat indefugible d’aniquilar este espai de conreu que, a
més d’alimentar-nos a nosaltres i als nostres avantpassats, ha cisellat a través dels segles la nostra
cultura i la nostra identitat com a poble. Potser ens hem de preguntar quines han estat les millores
introduïdes arran d’esta desertificació asfàltica i de rajola: sèquies contaminades, camins i
carreteres col·lapsades, barris i pedanies aïllades gràcies a les grans infraestructures, localitats
esmicolades per crucifixos de ciment, especulació urbanística, platges contaminades...
En definitiva, l’Horta es veu assetjada pel que alguns gosen denominar «creixement» o, fins i tot,
«progrés». Un creixement que ha convertit el nostre camp en un abocador de deixalles, un femer
arraconat per la contaminació, l’especulació i l’espoli. L’Horta agonitza sota el somriure cínic
dels nostres polítics, que tan orgullosament exalten el valor del nostre paisatge quan parlen amb
la premsa o es fotografien amb polítics i prohoms forans: «la xufa, l’orxata, lo millor del món.
Alboraia, sí, home, el Portal de l’Horta», però a l’hora de la veritat, no dubten en posar-li preu i
data de caducitat.

Si l’ampliació de la V-21 ja ens alarmava perquè suposava l’aniquilació d’una zona de gran valor
patrimonial, el PGE presentat per l’ajuntament d’Alboraia pretén exterminar una àrea d’horta
molt superior a l’afectada per l’ampliació de l’autovia. Uns 264.000 m2 d’horta productiva (un
terreny que avui se segueix conreant i dona de menjar a diverses famílies) es veuran afectats. Este
PGE pretén seguir arraconant una miqueta més el nostre camp, pretén seguir extingint l’ofici de
llaurador, pretén continuar deformant el nostre paisatge i, en definitiva, vol seguir destruint la
nostra identitat com a poble. I potser ens hem de preguntar, a canvi de què? Quina necessitat de
créixer té el nostre municipi quan l’observem replet d’habitatges i naus industrials buides,
d’edificacions a mig fer?

No podem deixar l’Horta en mans dels polítics, no podem confiar en aquells que es disfressen
interessadament de tecnicismes burocràtics i, després, eludeixen responsabilitats. Aquells a qui
donem el timó i ens condueixen al naufragi i, a més, s’atreveixen a dir que la barca l’havíem
foradat nosaltres.

Per això fem una crida a tots els veïns i veïnes d’Alboraia, d’arreu de l’Horta i del País Valencià,
en especial als joves, per a lluitar units i frenar este triple desastre (ecològic, paisatgístic i cultural)
que se’ns ve al damunt. Unim-nos contra els que volen destruir el nostre poble, la nostra identitat.

Açò és cosa de tots. Lluitem per l’Horta! Lluitem pel nostre futur!

Un d´Alboraia